De vegades tinc petits deliris. No… no són de grandesa! Simplement: la imaginació va per davant dels fets. I visualitzo coses que algunes vegades (poques!) es converteixen en realitat i altres vegades (més sovint!) es queden en mer projecte.
Últimament sembla que passi per una segona adolescència. No! No és que estigui especialment eixelebrat. De fet, diria que no ho vaig estar gaire ni tan sols durant la «primera adolescència». Però, en canvi, cremo etapes rebosteres a una velocitat… Llegeix-ne més ›
En general visc força el dia a dia. Però reconec que també he tingut sempre un puntet nostàlgic. Deu ser l’omnipresent i malvada consciència de les pròpies limitacions, que de vegades ens fa anhelar coses —no sempre materials, i generalment… Llegeix-ne més ›
Fa uns quants mesos —ja n’he perdut el recompte: «tempus fugit»!—, vaig descobrir que la Núria, una companya de feina amb qui, sense saber-ho, comparteixo el gust per la gastronomia, també té un blog: La Núria a la cuina. No… Llegeix-ne més ›
Fins fa pocs anys a casa nostra la família dels làctics i derivats encara era força minsa: no ens treien dels iogurts naturals, iogurts aromatitzats o iogurts amb trossets de fruita —tots ells de llet de vaca—, dels flams de… Llegeix-ne més ›
Sense adonar-nos-en les persones tendim a funcionar per inèrcia. Per això de tant en tant és aconsellable estirar la palanca del fre i, un cop aturats, observar objectivament allò que fem, si ho fem de la manera més adequada i… Llegeix-ne més ›