El més fàcil hauria estat oblidar-me la Mona i passar pàgina, que ja toca… El temps vola i ja han passat gairebé dos mesos!! Però, sincerament, no ho vull fer! El pastís d’aquesta darrera Pasqua es podria considerar «singular»: no… Llegeix-ne més ›
Ja està… finalment s’ha acabat! No patiu, que no renunciarem a fer panellets un any rere l’altre. En tot cas, ara ja ho deixarem per a l’any que ve. Tots Sants i la castanyada queden enrere i en aquests moments… Llegeix-ne més ›
A casa la gestació de les mones sol ser llarga. Però aquest any a mi se m’ha fet eterna: segurament no us ho creureu, però ha durat prop de dotze mesos… de Pasqua a Pasqua! Esperava amb candeletes el moment… Llegeix-ne més ›
Disculpeu el retard! Com sol passar, per molt greu que em sàpiga, altra vegada us presento una recepta a pilota passada: els panellets! I, tanmateix, no vull deixar de fer-ho, perquè la meva «campanya bloguera» particular de la darrera Castanyada… Llegeix-ne més ›
Que la llengua catalana ha viscut moments d’intensa obscuritat, no és cap secret. Encara avui se’n ressent! Però quan una llengua és desterrada del món de la cultura durant tant de temps i sobreviu només a l’entorn familiar, també s’enriqueix.… Llegeix-ne més ›
Darrerament estem tots tan connectats, rebem tanta informació —sobretot de les cultures riques i dominants que tenen possibilitat d’exposar-se al món amb força a través d’Internet— que és gairebé impossible no incorporar costums i tradicions foranes amb tota l’alegria del… Llegeix-ne més ›
Més d’hora o més tard —de vegades a temps per gaudir-ne el dia de la Castanyada i, de vegades, simplement per donar-nos un plaer els dies posteriors— a casa sempre havíem fet panellets. Quan dic «sempre», vull dir que, des… Llegeix-ne més ›
La setmana passada era l’aniversari d’en G. En G. és tremendament llaminer. No sabria dir si més o menys que jo mateix, perquè sens dubte en la projecció dels gustos d’una persona hi influeix molt més la manera d’expressar-los, que… Llegeix-ne més ›
El 8 d’abril de 2007 la meva afició a fer pastissos em va convertir extraoficialment en padrí de l’Emma. Ningú no m’ho havia demanat, però l’Emma ja tenia més d’un any, jo ja en tenia més de 30 i semblava… Llegeix-ne més ›