Hi ha circumstàncies, moments i fets que marquen un abans i un després. Com a reboster aficionat i llaminer declarat el món dels pans dolços i de les masses llevades sempre m’havia atret, però, si us sóc sincer, em feia… Llegeix-ne més ›
De vegades em sorprèn que certes persones tinguin gustos tan especials en el menjar. Però aleshores em poso a reflexionar una miqueta sobre mi mateix i penso que, de fet, jo sóc igual o pitjor.
Si us penseu que l’única persona que renega del préssec en almívar és «El comidista», aneu ben equivocats. «El Comidista» té precursors! Als anys 80, un amic ja se’n burlava: considerava esperpèntic veure «pijames» i semiesferes de préssec amarats de… Llegeix-ne més ›
Aprendre a fer dolços i pastissos per compte propi sense un «guia espiritual» que et readreci en moments de dubtes i d’indecisió no és cap camí de roses. Després de dedicar-hi hores i passió òbviament podem explicar la història d’algun… Llegeix-ne més ›
Quan era petit la nostra relació amb el menjar era molt diferent de la que tenim ara. Menjàvem bàsicament per alimentar-nos, per créixer… El plaer de la degustació estava reservat a la gent adinerada. A casa, com possiblement a la… Llegeix-ne més ›
M’agrada l’«humor àcid», amb un to lleugerament sarcàstic: m’agrada perquè és un humor intel·ligent, que diu moltes coses en poques paraules. Algunes vegades seguidors del blog —pocs!—, amics —pocs amics; d’aquests pocs, molts lectors del blog; que deixen pocs comentaris!—… Llegeix-ne més ›
Darrerament estem tots tan connectats, rebem tanta informació —sobretot de les cultures riques i dominants que tenen possibilitat d’exposar-se al món amb força a través d’Internet— que és gairebé impossible no incorporar costums i tradicions foranes amb tota l’alegria del… Llegeix-ne més ›
La setmana passada era l’aniversari d’en G. En G. és tremendament llaminer. No sabria dir si més o menys que jo mateix, perquè sens dubte en la projecció dels gustos d’una persona hi influeix molt més la manera d’expressar-los, que… Llegeix-ne més ›